14F Programa: Mesures Econòmiques

No és suportable que la sortida de la crisi sigui a costa de sacrificar la meitat de sectors com l’hostaleria, el petit i mitjà comerç de barri o la Cultura…, i a milers d’autònoms, pimes i als seus treballadors. A Catalunya, només aquests tres sectors engloben a més de 160.000 pimes i uns 700.000 treballadors assalariats i autònoms. Segons les enquestes de Pimec i Foment del Treball, s’espera una explosió d’acomiadaments, un terç de locals i empreses poden tancar

• Per a rescatar a aquests sectors, amb ajuts directes i exempcions fiscals.
• Cap confinament total o parcial sense els ajuts per als sectors afectats.

Com proposava l’exministre Miguel Sebastián: un confinament total de dues setmanes a tota Espanya costaria 8.000 milions i s’estalviarien molts milions més.
Hi ha diners i és un problema de voluntat política.
No és admissible que una gran part de les classes populars catalanes surtin més pobres perquè han estat acomiadades, estan en un ERTO o a milers de famílies no arriben els ajuts…

• A Catalunya hi ha més de mig milió d’aturats, gairebé 70.000 treballadors en ERTO.
• A finals d’octubre només s’havien aprovat el 9,2% de les sol·licituds de l’IMV

• Destinant diners i recursos humans suficients, per gestionar amb rapidesa i diligència els ajuts socials (IMV, Dependència, accés a l’habitatge – lloguers socials -, ajuts contra la pobresa energètic…), reduint, també al màxim, la pobresa i l’exclusió.
• Evitar que es retallin els ERTO o es congelin les pujades del SMI, que s’apugi com a mínim com s’apugen les pensions amb l’IPC.
• Posar una atenció especial a les dones; tant en el mercat laboral on, amb la pandèmia, s’ha ampliat la bretxa salarial, com els ajuts destinats a combatre la violència masclista.
• És urgent invertir en mesures que garanteixin la igualtat d’oportunitats, i protegeixin les persones i col·lectius vulnerables de qualsevol delicte d’odi. Serem més forts, com més plurals i diversos.

Especial atenció mereixen els sector més empobrits que engreixen les cues de la fam i es veuen obligats a viure als carrers, cuidant la integració i les condicions de vida de les persones migrants, i combatent la pobresa infantil.